 |
Monedas del mundo |
| Catálogo » En català » L'Imperi Romà |
Adrià
Alexandre Sever
Antoni Pius
Augusto
Aurelia
Calígula
Caracalla
Claudi
Domicia
Galba
Marc Aureli
Neron
Nerva
Septimi Sever
Tiberi
Titus
Traja
Vespasia
COSPEL
Peça normalment metàl·lica obtinguda per foneria o laminació, sobre la qual s'encunyen els motius de la moneda.
MODUL
Dimensions referides al seu diàmetre i que correntment pren el nom genèric de sèrie de monedes, per exemple: mòdul de denari, de sestercio, etc.
CAMP
Zona del cospel lliure de tot gravat.
ANVERS
Costat de la moneda amb el motiu principal; normalment es pren com a tal el que conté, si n'hi ha, un bust o cap d'una divinitat o personatge imperial.
REVERS
Lado opuesto al anverso y ocupado con motivos generalmente secundarios.
VORA
Vora exterior de la moneda.
GRAFIL-LA
Orla correntment de punts o línia contínua, que figura en l'anvers i revers i que conté tot el gravat i llegendes de la moneda.
LEGENDA
Inscripción que figura en la moneda.
EXERG
Part del revers freqüentment separada per una línia i col·locada sota del motiu en el qual figura la seca.
SECA
Lloc d'encunyació de la moneda.
ANEPIGRAFA
Moneda que no conté cap llegenda.
SERRATO
Moneda que la vora recorda la forma d'una serra. Normalment es refereix a denaris.
INCUSA
L'anvers o revers d'aquestes monedes es repeteix però en forat; aquestes monedes normalment són producte d'accident.
REPINTADA
Moneda que denota dos o mes encunyacions.
ENCUNY
Matriu amb els motius per encunyar.
FOLRRADA
Moneda fraudulenta feta amb un nucli de diferent material del propi, i després cobert o folrat amb el metall legal. (Que sigui fraudulenta no vol dir que no sigui antiga.)
LLOREJAT
Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una laurea o corona de llorer.
RADIAT
Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una corona amb ràdios. (Imitant els rajos del sol.)
MURAL
Corona amb el motiu d' una petita muralla amb les seves torretes.
MEDALLÓ
Encunyació realitzada amb motius d'un principal esdeveniment. De mida una mica més gran que´l sesterci, se les coneix per no portar en el revers les sigles S. C. (Senatus Consultum)
OR
Metall noble, la seva llei solia estar compresa entre 950/1000 i 998/1000. La seva alteració estava molt penada, arribant a ser motiu de mort. Normalment se li representa per AU o AV. .
PLATA
Metall noble, de llei variable i poc controlada, el que va donar motiu que molts denaris fossin fets amb un nucli de coure i després folrats de plata; per això es troben molts denaris foradats o amb marques de banquer. La seva llei més baixa pot arribar fins a 500/1000. Es representa per AG o AR. .
ELECTRON
Aliatge d'or amb plata i algunes vegades amb algo de coure. Pràcticament no es va usar en el món romà, però si en el grec. .
COURE
Metall base usat simplement o amb aliatge amb diferents metalls. És la base per als asos i divisors, i a causa de les seves impureses naturals o deliberades sol tenir la presència de bronze, zinc, estany o plom. Se li representa per CU o AE. .
LLAUTO
Aliatge de coure i zinc, que en teoria per a les monedes romanes era de 4/5 de coure i 1/5 de zinc. Se'l coneix també com AZOFAR o ORICALC i equivalia en les encunyacions al doble del valor del coure. .
VELLO
Aliatge de plata i coure en diferents proporcions; l'alteració dels seus components així com la presència de plom i estany rep el nom de POTÍN, i és base d'una sèrie de monedes a Alexandria, durant l'Imperi Roma.