Emperador Aurelia

Biografia d'Aurelia

Lluci Domici Aurelià (Lucius Domicius Aurelianus) conegut com Aurelià, fou emperador de Roma (270-275). En algunes inscripcions apareix com Valerius o Valerianus (Valeri o Valerià) i el seu antecessor Claudi II l'anomena Valeri a una carta.

Era d'origen humil i no es coneix el lloc de naixement segur però segons la idea general va néixer al tomb del 212 a Sirmium a la Pannònia. Va entrar a la carrera de les armes i va prendre part en lluites contra els sàrmates (on segons es diu va matar 48 enemics en un dia i un miler en tota la campanya).

Fou tribú de la Legio VI a la Gàl·lia i allí va lluitar contra els francs prop de Magúncia. La seva fama com a soldat va anar creixent. Va rebre els títols d'alliberador d' Il·líria i Tràcia (de les quals va expulsar els gots) i l'emperador Valerià el va nomenar cònsol i al mateix temps fou adoptat per Ulpi Crinit (Ulpius Crinitus) que el va fer el seu hereu i probablement va rebre la seva filla en matrimoni (Úlpia Severina). El seu nomenament com a cònsol apareix als Fastii el 22 de maig del 257.

Sota Gal·liè no va tenir cap paper rellevant però Claudi II el gòtic el va nomenar comandant de l'exèrcit en lloc del seu pare adoptiu i comandant de la cavalleria (dux equitum).

El 268 va derrotar els gots a la batalla de Naissos. Al morir Claudi II a Sirmium el 270, Aurelià fou aclamat poc després successor per les legions. Quintil·le (Quintillis), germà de Claudi II, s'havia proclamat emperador a amb suport del senat però abandonat pels seus soldats es va suïcidar en menys de tres setmanes. Al final del mes d'agost del 270 Aurelià va agafar la porpra imperial.

Les proclamacions de Septimi, Urbà i Domicià no van durar.

Com emperador va iniciar la campanya contra els gots i vàndals a Pannònia i els va derrotar; els fills de dos reis van quedar com hostatges junt amb altres nobles gots. Els gots van haver de aportar un contingent de dos mil auxiliars a l'exèrcit romà.

Després va seguir una victòria sobre els alamans, però al final de la campanya va patir una derrota greu que va permetre als bàrbars entrar a Itàlia. Els va presentar batalla a Placentia però els bàrbars la van evitar i a la nit van sorprendre els romans i els van derrotar, avançant llavors cap a l'Úmbria. Finalment Aurelià els va poder derrotar a Fano i en dos combats més el darrer prop de Pavia.

Durant el pànic per l'arribada dels bàrbars havia esclatat una sedició a Roma, i Aurelià va prendre sagnants represàlies. Molts foren executats per ser rics i poder confiscar les seves fortunes per reomplir el tresor.

Tot seguit Aurelià es va dirigir contra Zenòbia de Palmira. En el seu camí van passar per Tràcia on van derrotar els bàrbars de la frontera dirigits per Cannabaudes. Allí va decidir Aurelià d'abandonar la província de Dàcia, massa exposada i difícil de defensar.

Va creuar el Bòsfor, cap a Bitínia i Frígia. Els romans van assaltar Tiana que els havia tancat les portes (i que es va salvar de la destrucció mercès a Apol·loni de Tiana) i van seguir fins l'Orontes, a la vora del qual es van trobar amb Zenòbia no lluny d'Antioquia. Els palmirans foren rebutjats cap a Emesa on foren de nou derrotats i empesos cap a Palmira. Finalment aquesta fou també conquerida i Zenòbia fou capturada. Quan ja s'havia retirat, Palmira es va revoltar i Aurelià va tornar (ja era a Bizanci) i la va tornar a ocupar, va massacrar a tota la població, i va arrasar la ciutat. Allí es va assabentar d'una revolta a Egipte dirigida per Firm (Firmus). Aurelià va desembarcar a Alexandria, va matar a Firmus, va pacificar el país i després va tornar a Roma.

Les Gàl·lies, Britània i Hispània estaven en mans de Tètric, i Aurelià va decidir posar fi a la situació. Sembla que Tètric va intentar negociar però Aurelià el va derrotar prop de Châlons-en-Champagne i Tètric es va rendir sense lluita i els soldats, sense cap, foren fàcilment derrotats. Així Aurelià va reunificar l'Imperi.

Va tornar a Roma per celebrar el triomf que fou d'una magnificència no vista des de temps de Cèsar. Entre els captius, Zenòbia, Tètric i el seu fill.

Llavors es va dedicar a les reformes internes i es van promulgar algunes lleis per restringir l'ostentació i el luxe, i es van fer distribucions de gra entre els mes pobres; es van crear ports al riu Tíber i es van fer moltes obres publiques, entre les quals una nova muralla de Roma que no es va acabar fins el regnat de Probe.

Va esclatar una revolta a Roma suposadament instigada per alguns acusats de frau en les distribucions, que havien estat descoberts, dirigits per Felicissimus (Felicíssim). Set mil soldats es diu que van morir en les lluites que es van produir al turó Celí (Coelius) però la revolta fou reprimida. Felicíssim havia estat executat tot just començar la revolta.

Després Aurelià va fer una sèrie de visites a províncies. A la Gàl·lia va derrotar al rebel Faustí, un oficial que havia assolit la successió de Tètric, i també va derrotar als bàrbars a Vindelícia.

Aurelià va començar a concentrar un fort exèrcit a Tràcia per una expedició contra els perses. El seu llibert i secretari privat Mneste (Mnestheus) va preparar una conspiració amb alguns caps militars. Quan Aurelià marxava entre Heraclea i Bizanci fou atacat pels conspiradors i va morir a mans d'un alt oficial de nom Mucapor el març del 275. Encara que la conspiració fou descoberta i Mneste fou condemnat a mort, ja no s'havia pogut aturar el crim.

La seva dona Úlpia Severina va assolir el comandament imperial durant sis mesos fins la elecció de Tàcit. Aurelià va deixar una filla.