Emperador Domicia
Característiques de les emissions de Domicia
Arribat al tron el 13 de setembre de l'any 81 a la mort del seu germà Titus i anomenat oficialment “Imp. Caesar Domitianus Aug.” Va portar per nom abans de regnar “Titus Flavius Domitianus”. Va encunyar només a Roma llevat d'una curta sèrie de bronzes en Lugdunum i els inevitables “cistófers” en Efeso. Les seves monedes es daten amb facilitat per figurar en gairebé totes elles els títols imperials i ajustar-se a esdeveniments ben situats en el temps, especialment les campanyes dels seus generals que van provocar el triomf i títols en dates fixes; així el nom de Germanicus ho va rebre l'any 81 i les monedes que no porten aquest apel·latiu són anteriors. Les tribunícies potestats, consolats i salutacions imperatorials fan molt fàcil la classificació de les monedes, abundants, de Domicià, emeses en els seus quinze anys de regnat. També es reflecteixen en les monedes els esdeveniments familiars, així les monedes de Domicià i Domícia de 81 al 84, o les de “divus Titus” i Julia, del 81-82. També en aquest regnat la direcció de les llegendes dóna dates, el 81-84 de dreta a esquerra en l'anvers, i de 84 al 96 d'esquerra a dreta, mentre que la inscripció del revers és sempre d'esquerra a dreta. Només els quadrants manquen d'indicacions datables, però es poden datar bé per comparació amb els bronzes majors.
Els tipus són inicialment com els de Titus; els característics del nou emperador al·ludeixen a Minerva que apareix en formes molt variades i que va ser la divinitat preferida de Domicià que aspirava a grans èxits en les armes i en les lletres, doble atribut de la deessa. Apareixen també referències a les victòries en Germania amb una figura femenina amb escut i una fletxa trencada simbolitzant-la, als jocs seculars de l'any 88 amb un herald pres de models augusteos, al·lusions a “Iuppiter Conservator” i als seus símbols en acció de gràcies per haver-se lliurat dels vitel·lians el 69 i amb “Salus Augusti” pel mateix motiu. En els quinaris apareix primer la Victòria que va ser desplaçada dels “Ludi Saeculares” per l'herald ja citat. Una sèrie de temples poden referir-se a Serapis, Cibeles i Minerva (tetrástils), a Iuppiter Custos (hexástil) i a una divinitat no coneguda un altre octóstil. Domitia i Julia van introduir el gall dindi de Juno i la primera la Pietas i el César com Júpiter nen. En el bronze, a banda dels tipus habituals abstractes de la Fides, Fortuna, Mart, Victòria i Virtus, el de “Annona Augusti Ceres” restaurat de Neró i la Pau amb el tipus d'ara d'August, es repeteixen les commemoracions de les victòries de Britania, per Agrícola i de Germania, les campanyes contra els Chati del 83. Per primera vegada apareix la “Moneta” i en els quadrants els cultes de minerva, Apolo i Ceres i els jocs. Els sestercis al·ludeixen a les guerres (“Germania Capta”, “De Ger” en un escut de la Victòria, el déu-riu Rin, l'emperador amb presoners, arc del triomf o (“Iovi Victori”), el “carpentum” de consagració de Julia del 90 al 92 i una interessant sèrie als “Ludi Saeculares” del 88, amb nombrosos detalls, com els actes preliminars (“SUF(fimenta) P(opulo) D(edit), FRUG(és) ac(cepit)"), sacrifici d 'un bou a Júpiter i una moltó i una cabra a les “Moerae”, el primer dia i la primera nit, les pregàries de les matronas a Juno, els sacrificis i la processó amb els cants de nens en honor d'Apolo i Diana i el sacrifici d'una truja negra a la Terra Mater al llarg dels tres dies i les tres nits de durada, apareixent edificis com fons de les escenes, entre ells el temple de Júpiter Capitoli i el teatre de fusta de Tiber .
En síntesis la reforma monetària dels Flavis que assenyala les pautes per als principis de les representacions generals durant quatre segles, amb emissions anuals i repetició de tipus abstractes, arribarà a independitzar els tipus de les llegendes i així en monedes de Vespasià apareixeran Mart, la Pau, la Seguretat o un toro amb esmentis de “Cos.VI” o de “Posa.Max.Tr.P. Cos.VI”. per la seva part el retrat arribarà també a adquirir la seva pròpia dimensió, molt lluny ja de la manera “heroica” d'època d'August, inspirat en l'hel·lenisme, del realisme de Tiberi, del detallisme de Calígula i del canvi de Claudi i de Neró; Galba assenyalaria la pauta per als Flavis, amb un gran retrat de traços severs, realista i sense ornaments, especialment en el bronze i concretament en els sestercis .
Llegendes de l'anvers
CAESAR AVG F DOMITIAN COS II
CAESAR AVG F DOMITIANVS
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS II
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS III
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS IIII
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS V
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS VI
CAESAR AVG F DOMITIANVS COS VII
CAESAR DIVI AVGV ESP F DOMITIANVS COS VII
CAESAR DIVI F DOMITIANVS COS VII
CAES AVG F DOMIT COS II
CAES AVG F DOMIT COS III
CAES AVG F DOMITIAN COS II
CAES DIVI AVG VESP
CAES DIVI F DOMITIANVS COS VII
CAES DIVI VESP F DOMITIAN COS VII
DOMITIANVS AVG GERM
DOMITIANVS AVG GERMANICVS
DOMITIANVS AVGVSTVS
DOMITIANVS CAESAR AVG F
IMP CAESAR DOMITIANVS AVG
IMP CAES DIVI VESP F DOMITIAN AVG
IMP CAES DIVI VESP F DOMITIAN AVG P M
IMP CAES DOMIT AVG GERMAN P M TR P VII
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XI
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XI CENS POT P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XI CENS PER P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XII CENS PER P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XIII CENS PER P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XIIII CENS PER P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XV CENS PERP P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XVI CENS PERP P
IMP CAES DOMIT AVG GERM COS XVII CENS PERP P
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M COS VII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR POT V
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P IIII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P V
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VI
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VIII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VIII CENS PER P P
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VIIII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P X
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XI
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XIII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XIIII
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XV
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P XVI
IMP CAES DOMIT AVG GERM P M TR P VIII CENS PERP P
IMP CAES DOMITIAN AVG GERM COS X
IMP CAES DOMITIAN AVG GERM COS XI
IMP CAES DOMITIAN AVG GERMANIC
IMP CAES DOMITIAN AVG GERMANICVS
IMP CAES DOMITIAN AVG GERMV
IMP CAES DOMITIAN AVG P M COSVII
IMP CAES DOMITIAN AVG P M COSVIII
IMP CAES DOMITIANVS AVG GERMANIC
IMP CAES DOMITIANVS AVG GERMANICVS
IMP CAES DOMITIANVS AVG P M
IMP CAES DOMITIANVS AVG PONT
IMP DOMIT AVG GERM
IMP DOMIT AVG GERM COS XI
IMP DOMITIAN CAES DIVI VESP F AVG P M TR P P P COS VIII
IMP DOMITIANVS AVG