Emperador Tiberi

Biografia de Tiberi

Quan August va morir en l'any 14 de la nostra era, el successor designat va ser Tiberi, el fill menor de Agripa i Livia. El nomenament no va ser fàcil ja que August mai va mostrar cap a ell especial atracció. En l'any 11 a.C. li havia obligat a divorciar-se de Vipsania per casar-se amb Julia, la llicenciosa filla d'August. Va participar en les campanyes de Germania, Dalmàcia i Panonia, brillant com a general pel que va ser nomenat tribú en l'any 6 a.C. La conducta escandalosa de la seva dona i la descarada preferència de l'emperador pels seus néts com hereus van ser els responsables del seu trasllat a Rodes, tornant a la capital imperial en l'any 2 de la nostra era. Després de la mort de Cayo César només quedava Tiberi com a successor, sent adoptat per August i investit amb poders proconsulars. El seu govern està caracteritzat per la contradicció, reflex del seu caràcter .
El Senat li va atorgar les mateixes prerrogatives que al seu antecessor, assegurant-se la seva fidelitat enfront de la popularitat aconseguida per Germànic. Aviat es va desencadenar una revolta en Panonia i en el Rin degut al descontentament dels soldats pel retard en el cobrament de les seves pagues. La revolta es va sufocar fent concessions a les tropes. La mort de Germànic a Síria va motivar que les acusacions sobre un presumpte enverinament s'acostessin a l'emperador, produint-se una forta convulsió en la família imperial que es va resoldre amb l'exili de Agripina i l'adopció de Calígula. Els complots que es produïen de manera gairebé regular van motivar que Tiberi enfortís les bases militars de l'Imperi, establint als pretorians a Roma .

El cap del pretori, Sejano, es convertia en el personatge més important després de l'emperador i ell va rebre el govern quan Tiberi es va traslladar a Capri l'any 26, abandonant el poder per lliurar-se als plaers. Cinc anys després tornava a la vida pública acabant amb el govern del cap del pretori. Sejano va ser condemnat a mort i executat. Respecte a la seva política interna, podem dir que el govern de Tiberi va continuar la línia marcada pel seu antecessor, especialment en els aspectes econòmics i administratius. Les províncies van gaudir de bona salut però de mica en mica es va imposar un règim de terror, en part motivat pels complots que van anar sorgint. Cap a l'any 33 Tiberi va tornar al seu retir de Capri, on la llegenda negra es va començar a forjar, mostrant-nos a un Tiberi participant en tota mena de perversions sexuals, esquitxades de contínues crueltats.

Característiques de les emissions de Tiberi

AUREO

Nascut l'any 42 a.C., fill de Tiberi Claudi Neró i de Livia, que es va casar l'any 38 amb August. Questor el 24, va ser general victoriós a Armènia (20 a.C.), pretor a la Gàl·lia (16) vencedor, amb Drus, de Retis i Vindelics (14), Cònsol l'any 13, conquistador de Panonia, on va obtenir el triomf (12) i germania 8 a.C.). Es va casar amb Julia, filla d'August i vidua d'Agrippa, l'any 11 a.C.

Per a referències de datació de monedes direm que l'any 7 a.C. va ser nomenat cònsol per segona vegada; l'any 6 a.C. va rebre la tribunícia potestat, retirant-se a Rodes on va estar set anys; l'any un de la nostra era va tornar a Roma i l'any 4 August el va adoptar, juntament amb Agrippa Pòstum; Tiberi va adoptar al seu torn a Germànic fill del seu germà Drus, en perjudici de Drus júnior, fill seu i de Vipsania; va ser nomenat general en cap dels exèrcits. Les tribunícies potestats les va rebre l'any 1 A.C., la II, l'1 d.C., la III i anualment fins la XXXVII – XXXVIII el 37. Els consolats l'III l'any 18 a.C., havent estat designat el 17, l'IV el 21, des. El 20, i el V el 31, des. el 30. Les salutacions imperatorials la III el 5 d.C., la IV (?) el 7, la V, el 9, la VI l'11, la VII, el 12 i la VIII l'1 8.

Tiberi va respectar, sense variacions, la política monetària d'August, concentrant les encunyacions d'or i de plata en Lugdunum i bastant per prosseguir les emissions la reserva de les espècies metalicas riques, al temps queaugmentava les encunyacions d'asos a Roma amb els pesos i la llei d'August i disminuïa l'emissió de divisors, segurament per l'abundància de peces procedents del seu predecessor. Divinitzat aquest un mes, aproximadament, després de la seva mort, es van encunyar les primeres monedes a Lió amb el seu retrat i el títol de “divus”, apareixent Tiberi com el seu hereu militar. La inscripció normal serà “Tu(berius) Caesar divi Aug(usti) f(ilius) Augustus” a part de les al·lusives a les seves magistratures, títols i honors i altres complementàries.

Enfront dels escassos reversos diferents trobarem una copiosa sèrie de retrats de Tiberi que mostren la seva evolució fisonòmica, amb extraordinària qualitat artística que arriba al seu màxim artistic i ideològic en les peces de cap al 22-23.

A part de les emissions centralitzades de auris i denaris a Lió i de bronze a Roma, va haver emissions locals, especialment importants les d'Hispània, i d'altres, ocasionals i de curta durada, en Cesària de Capadòcia (Tiberi i Drus el jove, amb els seus caps, Germànic col·locant tiara al cap de Artaxias), en Commagene (caduceu alat entre cornucòpies), Galatia i Síria, tetradracmes en Antioquia i les habituals emissions d'Alexandria.

Algunes dificultats per a la classificació i ordenació cronològica poden produir-se per la repetició constant d'alguns tipus del revers i perquè moltes de les monedes no citen a l'emperador, sinó a persones de la seva família, i el nom de Tiberi no apareix o apareix com nom secundari del revers; així trovem monedes de restitució o commemoració del diví August, de Agrippa, de Germànic, moltes de Livia i algunes de Drus el jove. No obstant això la fidelitat dels retrats i la menció de les tribunícies potestats permet establir una cronologia bastant segura.

Com hem dit, la monotonia dels tipus és normal; Livia asseguda, tipus aquest iniciat l'any 15 i conservant fins a la mort de Tiberi, el 37, és habitual. Els tipus glorificadors de l'emperador, poc acords amb les seves pròpies idees, podrien deure's a la influència de l'omnipotent prefecte del pretori, Seyano, que va ser magistrat honoríc de Bilbilis en que en les seves monedes va figurar el seu nom que va ser raspat en la “damnatio memoriae” consegüent a la seva caiguda.

Respecte de Livia coneixem els recels de Tiberi enfront del propòsit d'intervenció en els assumptes de govern i a l'apetència d'honors de la seva ambiciosa mare, que apareixerà en les monedes asseguda i amb atributs o personificada per deesses; a la primera forma l'incessant repetició provocarà un evident amanerament i decadència artística dels encunys.

Els auris i denaris mes antics presentaran el tipus triomfal militar de Tiberi en quadriga i els quinaris auris la Victòria asseguda. Quant als bronzes, d'un art excel·lent, Mattingly i Sydenham els han agrupat en emissions de l'any 14 al 21, amb dos seques, la de Roma i la de Lugdunum, aquesta probablement sota el "Concilium Galliarum", amb asos i semises que porten com tipus l'altar de Lió i el titol de "Augustus"; Roma va incloure corona en cadira i Livia asseguda, només en asos. El segon grup, després del cessament del tipus de l'ara i el probable tancament temporal del taller lugdunense, es data en l'any 22 per la XXIIII tribunícia potestat, millorant l'estil artístic que va arribar a nivells excel·lents i sent els tipus mes variats i bells. Els sestercis no porten el retrat de Tiberi que segueix així un costum inaugurada per August i que habria d'arribar fins a Calígula; citem la commemoració de la benevolència imperial de l'any 17 respecte a les dotze ciutats d'Àsia devastades per un terratrèmol ("Civitabus Asiae restitutis") amb Tiberi assegut en tron, August de la mateixa forma, Livia o Drus el jove. El "Carpetum" o carro tancat no apareixerà amb caràcter funerari sinó al·ludint a la processó d'acció de gràcies votada pel Senat per celebrar la recuperació de Livia després de una greu malaltia.

Un problema especial plantegen els bonics dupondis amb un bust femení i les inscripcions "Pietas", "Iustitia" i "Salus", totes amb el epitét d'"Augusta", que se suposa representaven a Livia, encara que alguns pensin que al·ludien a Livilla, dona de Drus el jove i germana de Germànic, Antonia, dona de Neró Drus i Livia respectivament, si bé apareix el tipus també en Africa i en Carthago Nova on la Salut podria al·ludir al culte local de tal advocació; en el revers d'aquestes peces apareix August assegut, amb corona radiada i la inscripció "Divus Augustus pater".

Entre els anys 23 i 32 podrien incloure's els dupondis i asos en els quals apareixen referències a la "Clementiae" i "Moderationi" de Tiberi (pot ser referents a situacions dels anys 18 i següents) que així intentava combatre la creixent impopularitat, podent commemorar l'ofrena d'un escut d'or com el "Clypeus virtutis clementiaeque et iustitiate et pietatis" d'August, sent les monedes al·lusives al diví August, en dupondis i asos, a Agrippa en asos i a Germànic en dupondis. Abundantíssimes van ser les emissions a nom de Agrippa, com almirall, amb Neptú acompanyat de dofí i portant trident i no escasses les d'August amb l'ara de la Providència.

Finalment, entre els anys 34 i 37, amb un nivell artístic molt inferior a les emissions anteriors, es daten bronzes que porten les tribunícies potestats XXXVI a XXXVIII, amb la quadriga al·lusiva a les victòries en Orient de L. Viteli, el temple hexástil de la Concòrdia, als peus del Capitoli de Roma, amb les imatges de Mercuri i Heracles davant el pòdium i les de Júpiter, Juno i Minerva, Diana, Ceres i la Victòria, celebrant la restauració escomesa per Tiberi; el capricorn al·lusiu d'August i la seva estàtua sedent en un carro processional tirat per quatre elefants.

En síntesis els tipus de les monedes de Tiberi, porten com retrats els d'August, Tiberi, potser Livia, Drus, Germànic i Agrippa; les figures de Tiberi en quadriga o assegut, d'August en un carro, de Germànic en peu o en quadriga, Livia asseguda, els dos fills de Drus; com divinitats la Concòrdia, la Salut, la Justícia i la Pietat, Neptú i la Victòria; amb divers caràcter, S.C. envoltades per corona o per una inscripció, el "carpetum", temple octóstil amb August assegut i Victòries en els angles, temple circular, altar de Lió, ara de la Providència, corona sobre cadira, llamp alat, capricorn, globus, caduceu alat només o amb cornucòpies, escut, àguila i globus, etc .

En època de Tiberi la política monetària es va veure afectada per esdeveniments econòmics que ja es van plantejar en temps d'August, especialment la crisi financera de l'any 33, provocada per l'escassetat de la moneda i la necessitat de proveir d'ella des de Roma a les províncies, davant l'enorme ampliació de territoris i persones de l'Imperi que va fer impossible la amonedació universal potser somiada per August provocant l'apogeu del denari i l'ampli desenvolupament de les encunyacions municipals i provincials en bronze. Tàcit va narrar el discurs de Tiberi davant el Senat l'any 22 sobre les despeses sumptuaries excessives que ja havien motivat disposicions legals augusteas i la repercussió sobre la moneda que pagava importacions innecessàries. Aquesta política de restricció va influir molt en el desenvolupament del "aes" que va servir també per a pagaments que normalment haguessin estat satisfets amb la plata. En Hispània va haver una reorganització de les seques i van començar a encunyar algunes que no ho havien fet abans, suprimint-se o fonent-se algunes altres, però, en general, augmentant les emissions .

Llegendes de l'anvers

CIVITA TIB VS ASIAE RESTITVTIS
TI CAESAR AVG F TR POT XV
TI CAESAR DIVI AVG F AVGVST IMP VII
TI CAESAR DIVI AVG F AVGVST IMP VIII
TI CAESAR DIVI AVG F AVGVSTVS
TI CAESAR AVGVSTI F IMPERATOR
TI CAESAR AVGVSTI F IMPERATOR V
TI CAESAR AVGVST F IMPERAT VII
TI CAESAR DIVI AVG F AVGVSTVS
TI DIVI F AVGVSTVS