Consumers Credit Union

Emperador Adrià

Característiques de les emissions d'Adrià

AURI RIC 0186

 

Publius Aelius Hadrianus, fill d'un nebot de Trajà, nascut a Itàlica i adoptat com fill i successor, va accedir al tron imperial a la mort del seu adoptant, en Selinonte de Cilicia, el 9 d'agost de l'any 117. Les seves copiosíssimes emissions han suscitat el dubte respecte als tallers que van encunyar durant els vint-i-un anys de regnat, encara que la uniformitat de llegendes i d'art han fet pensar en un taller únic a Roma amb les excepcions normals d'Àsia. El seu nom oficial amb bastants variacions va ser “Imp. Caus. Traian. Hadrian.” I els seus títols.

Cal advertir, abans que res, que en època d'Adrià es va produir un canvi important en el retrat per la seva afició a l'art grec i la corrent neoática que va imposar, i encara que en els primers anys va seguir l'estil sec i dur de Trajà, van començar a afegir-se ornaments i, a partir del 125 van aparèixer bellissims retrats, tant en els bronzes de gran mida com en els petits auris i denaris, amb el cap despullat i l'aspecte civil i filosòfic, moda que continuarà amb els seus successors; ha d'assenyalar-se que els millors retrats están en els auris i en els sestercis, sent de qualitat inferior els dels denaris i dels bronzes de mida petita .

La cronologia d'Adrià és clara en el que es refereix als anys 117-118 d'II consolat i 119 d'III, però presenta dificultats després perquè no apareix en les monedes el IV consolat i omet els anys de les tribunícies potestats. Tot i així s'han arribat a ordenar les sèries amb bastant seguretat fonamentant-se en altres arguments, com la concessió del títol de Pater Patriae l'any 128 que serveix de data post quem per a totes les monedes que porten la menció i pels canvis en les indicacions del nom de l'emperador.

Es pensa que entre el 121 i el 125, anys en els quals Adrià va estar absent, la seca de Roma va romandre inactiva. També proporciona evidències cronològiques l'evolució del retrat. Les monedes del “divus Traianus” són del 118, any de la seva consagració i del triomf pòstum, i de la mateixa data són les de Plotina i Matidia i les de divinització d'aquesta del 119; les de Sabina presenten algunes dificultats per a la seva datació encara que no s'allunyen molt del 138 o 139. Per a Aeli la data és 137 i Antoni Pius va ser adoptat per Adrià el 25 de febrer del 138. Més dificultat hi ha per datar els “cistófors”, encara que els més antics deuen ser anteriors al 128.

Els tipus de les copioses emissions de Adrià poden agrupar-se també cronològicament; l'any 117 va estar l'Emperador en Orient i les monedes van seguir la tradició de Trajà, fins i tot amb el mateix títol “Opt. Ger. Dac. Parth.”, que va canviar el 118 “Imperator Caesar Traianus Hadrianus Augustus” refusant acceptar el de “Pater Patriae” fins a deu anys més tard. Entre els reversos més antics el de “Adoptio”, amb Trajà i Adrià estrenyent-se la mans, es refereix al començament del regnat i “Fortuna Redux” expressa els seus desitjos de tornar a Roma des de Cilicia. Després els habituals tipus polítics de “Iustitia”, “Pax” i “Pietas” a la memòria de Trajà; o les referències a la pau amb la menció d'Orient o l'àguila i estendards i “Concòrdia” la seva relació amb Trajà, com hereu seu .


L'any 118 és el del retorn de Adrià a Roma, del triomf pòstum i la consagració de Trajà; en la seva arribada una deessa guerrera li saluda (“Adventus Aug.”); l'au fènix i el carro triomfal, amb “Aeternitas” es dediquen a Trajà; es repeteixen els tipus polítics del 117 afegint “Aequitas” i amb la menció “aug.” Annona, Felicitas, Liberalita i Salus; Salus Aug. Es refereix al fracàs de la conspiració dels generals de Trajà contra Adrià, la Victòria a l'obediència contra els Roxolans i “Vota Publica” segurament als quinzenals que va proposar a la seva arribada a Roma .

Entre els anys 119 i 122 apareix una sèrie de tipus de déus i deesses potser relacionant-los amb la protecció sol·licitada abans d'emprendre el seu gran viatge per tot l'Imperi (Júpiter, Hèrcules, Jano; Mart, Minerva, Neptú, Roma, Oceà i Tiber), a més d'una interessant menció de la fundació de Roma (“Ann. DCCCLXXIIII Nat. Urb.P.Cir.Amb.”). Un segon grup de tipus comprèn personificacions abstractes (Aequitas, Clementia, Concòrdia, Felicitas, Iustitia, Pax, Providentia, Pudicitia; Salus) de caràcter propagandístic, afalagant al poble (Libertas publica, Felicitas populi romani, Genius P.R., Hilaritas P.R., segurament al·lusiva aquesta ultima a les alegries públiques per solemnitzar el seu aniversari l'any 119). Del 119 han de ser Aeternitas i Pietas referents a la divinització de Matidia, vots públics dels anys 118 i 121; Adrià com soldat i “Rector Orbis” i un vaixell referent als seus viatges completen aquests tipus propagandístics que apareixen essencialment en els auris i denaris.

 

Llegendes de l'anvers

AVGVSTVS HADRIANVS
AVGVSTVS HADRIANVS P P
DIVVS HADRIANVS AVG
HADRIANVS AVG COS III P P
HADRIANVS AVGVST
HADRIANVS AVGVSTVS
HADRIANVS AVGVSTVS P P
IMP CAE DI TRAIAN F DIV NER NEP TRA HADRIANO AVG
IMP CAE DI RAPAR F DIVI NER NEP TRA HADRIANO AVG
IMP CAESAR TRAIA HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIANVS HADRIANVS AVG
IMP CAESAR TRAIAN HADRIANVS AVG P M TR P COS III
IMP CAESAR TRAIANVS HADRIANVS AVG P M TR PCOS III
IMP CAES DIVI TRAIAN AVG F
IMP CAES HADRIAN DIVI NER TRAIANO P T FIL
IMP CAES TRA HADRIANO AVG P P
IMP CAES TRAIAN HADRIANO AVG DIVI TRA
IMP CAES TRAIAN HADRIANO AVG DIVI TRA PAR THF
IMP CAES TRAIAN HADRIAN OPT AVG GER DAC
IMP CAES TRAIAN HADRIANO OPT AVG GER DAC
IMP CAES TRAIAN HADRIANO OPT AVG G D PART
TRAIAN HADRIAN OPT AVG GER

 

 

 

 

Ubisoft