Emperador Galba

Biografia de Galba

La mort de Neró va provocar una crisi que conduiría a les guerres civils dels anys 68-69. En aquest període trobem tres emperadors: Galba, Otó i Vitel·li. Servius Sulpicius Galba representava a l'aristocràcia gentilícia i va comptar amb l'estima d'August, Tiberi, Calígula i Claudi. En el regnat de Neró va rebre el nomenament de governador de la província hispànica de la Tarragonina i des d'allà va iniciar la rebel·lió contra l'emperador. El seu noble origen seria una de les causes per les quals el Senat va acceptar el seu nomenament com emperador però no tots els lloctinents provincials li van reconèixer.
Una vegada que ho va aconseguir, utilitzant la força i la persuasió, es va trobar amb dos greus problemes heretats de Neró: la disciplina militar i el sanejament de les finances. La solució a aquests problemes no la va saber aportar el nou emperador ni els ineptes consellers que el van envoltar. A més Galba no va saber guanyar-se als pretorians ni a les tropes provincials, reduint les seves soldades i negant les recompenses promeses. En aquest ordre de coses, les legions germàniques es van rebel·lar el dia 1 de gener de l'any 69, expandint la revolta a la resta de tropes. Vitel·li va ser elegit nou emperador. Quinze dies més tard Galba era assassinat juntament al successor que havia designat.

Característiques de les emissions de Galba

Servi Sulpici Galba va passar a Roma com emperador l'octubre de l'any 68. Havia mostrat en les seves nombroses monedes encunyades en Hispània els seus propòsits de reconstruir l'Imperi i salvarlo del caos neroniá i les emissions de Vindex en Gàl·lia secundaven aquest propòsit. Les mencions d'Hispània i de Gàl·lia ("Tres Galliae" - Lugdunense, Aquitània i Bèlgica - "Concordia Hispaniorum et Galliarum" o "Provinciarum"), presenten a Galba amb el seu retrat primer amb Imp(erator) i després com subjecte del principat vacant a Roma ("Roma renascens", "Libertas p(opuli) r(omani) restituta") fins i tot amb els símbols al·lusius a l'atemptat dels idus de març i la mort de César .

CONCORDIA PROVINCIARUM RIC 0105
A Roma va encunyar abundants denaris i auris d'un estil bo i amb nombroses variants en el retrat, especialment acusats un i altres en els bronzes; el realisme dels traços fisonòmics d'un ancià de 73 anys contrasta amb els retrats amb cap petit de Tarraco, d'art molt inferior arribant a alguns retrats grotescos .

ROMA RENASCENS RIC 0026
En un arc de triomf s'ha anomena a Galba "Augustus P(opuli) R(omani)" i els tipus al·lusius a Hispània són els més freqüents. A la Gàl·lia es van emetre denaris i auris en Narbo i els pocs encunyats en Africa van haver de ser del taller de Cartago i de l'any 68 .

Peculiars són els denaris i auris de Lugdunum. Quant als bronzes, a més dels sestercis, dupondis i asos normals cal assenyalar un grup d'asos de Tarraco i un altre molt ampli de Lugdunum, en el qual una bona part van haver de ser peces pòstumes del 70 i el 71. En Narbo i Tarraco apareix el rètol R.XL "quadragessima remissa".

En sistesis les sèries van ser relativament nombroses en els metalls rics i en bronze, amb tipus variats, en les seques de Roma, Gàl·lia (Narbo i Lugdunum), Hispània (Tarraco i seca desconeguda) i en Africa.

Llegendes de l'anvers

CAESAR AVG GALBA IMP
GALBA CAESAR AVG P M
GALBA IMP
GALBA IMPER
GALBA IMPERAT
GALBA IMPERATOR
IMP GALBA
IMP GALBA CAESAR AVG P P
IMP S GALBA
IMP SER GALBA
IMP SER GALBA AVG
IMP SER GALBA AVG P M
IMP SER GALBA CAESAR
IMP SER GALBA CAESAR AVG
IMP SER GALBA CAESAR AVG P M
SER GALBAE HISPANIA
SER GALBA CAESAR AVG
SER GALBA AVG
SER GALBA IMP
SER GALBA IMP AVG
SER GALBA CAESAR AVG P M TR P
SER GALBA IMP CAESAR AVG TR P
SER GALBA IMPERATOR
SER GALBA IMPERATOR
SER SVLPIC GALBA CAES AVG TR P
SER SVLPICI GALBAE IMP A
SER SVLPICIVS GALBA
SER SVLPICIVS GALBA IMP AVG
SERV GALBA IMP
SERVIVS GALBA IMPERATOR
S GALBA IMP