 |
Monedas del mundo |
| Catálogo » En català » L'Imperi Romà » Alexandre Sever |
Amb el nom de “Imp. Caus. M. Aur. Sev. Alexandre Aug.”, en alguna ocasió també Pius (anys 231-235) va encunyar Alexandre pràcticament només a Roma, amb canvis importants respecte de les emissions de Elegàbel, introduint una millor tècnica de l'encunyació, cospels més circulars i un estil molt més serè i curós. D'altra banda la cronologia és segura, fonamentada en les Tribunícies potestats iniciades el 222 i amb la número XIIII el 235 i mitjançant els consolats del 222, II el 226 i III el 229. El taller de Roma va encunyar amb diverses “officinae” alguna de les quals es va dedicar a l'emissió a nom de les dones de la casa imperial i les altres, de manera cíclica les quals van portar el retrat i nom de l'emperador. En general es van abandonar els tipus al·lusius a les religions orientals tan defensades per Elegàbel encara que potser Alexandre, Mamaea i Maesa eren adeptes del mithranisme.
Apareixen així els tipus convencionals, encara que sempre queda de manifest la dependència de l'emperador primer de Maesa i sobretot d'aquesta després de la mort de la primera en 223. Deuen subratllar-se els tipus al·lusius a notables obres públiques com la restauració de l'amfiteatre Flavi, incendiat el 217 i acabada el seu restauración el 223, el temple de Júpiter Ultor, hexástil i, amb dues variants, les termes públiques d'Alexandre. El 223 va ser divinitzada Julia Maesa amb els tipus habituals de la “consecratio” i el 225 es va commemorar el casament amb Sallustia Barbia Orbiana que apareix en les monedes amb rètols com “Concòrdia” o “Propago Imperi”. Entre els anys 228 i 231 segueixen les línies generals de les encunyacions, però apareixen rètols al·lusius a la reforma de la moneda (Mon. Restituta, Restitutor Mon.) que se suposa van conduir a auris de 6.55 grs. d'1/50 en lliura i a denaris de 3 grs., teòricament de 96 en lliura, però amb un 50 per cent de lliga, desapareixent el “antoniniá” ja molt restringit en temps d'Elegàbal, encara que existeixen moltes confusions als textos, que al·ludeixen a una reducció dels impostos publics i a l'aparició de semises i tremisis d'or i la denominació de “quartarius” a més de la controvertida cita de Lamprini sobre “formes binàries, ternarias et quaternarias”.
A partir d'any 230 Alexandre ha de traslladar-se a Orient per la invasió dels Parts en Cappadocia i Mesopotàmia, encara que aconsegueix detenir a l'enemic i tornar a Roma el 233, per haver de desplaçar-se el 234 al Rin on va ser assassinat amb la seva mare, prop de Magúncia el 235, existint molt desiguals referències a aquestes campanyes en les monedes.
DIVO ALEXANDRO
M AVR ALEXANDER CAES
M AVREL ALEXANDER CAES
IMP ALEXANDER PIVS AVG
IMP CAE MAR AV SEV ALX
IMP CAES M AVR SEV ALEXAND AVG
IMP CAES M AVR SEV ALEXANDER AVG
IMP CAES M AVREL ALEXANDER PIVS FEL AVG
IMP CAES M AVREL ALEXANDER PIVS FELIX AVG
IMP C M AVR SEV ALEXAND AVG
IMP C M AVR SEV ALEXANDER AVG
IMP MARCO AVR SEV ALAV
IMP SEV ALEXAND AVG
IMP SEV ALEXANDER AVG