Emperador Titus

Titus va néixer a Roma el 30 de desembre de l'any 39 D.C. Fill de l'emperador Vespasià, va ser associat al tron com César en 1 jul.. 71 i proclamat August el 24 juny. 79. El seu nom oficial com sobirà va ser Titus César Vespasià. Des de l'any 71 al 79 va mantenir una contínua associació al poder amb el seu pare. Aquesta associació corresponia a la idea programàtica de la dinastia Flavia de preparació del futur sobirà. En aquest període, Titus va ocupar fins i tot el càrrec de prefecte del pretori que corresponia a la carrera eqüestre. D'ell es van elogiar especialment les virtuts, en particular la clemència. La historiografia senatorial agrada de mostrar-li, per aquesta raó, en contrast amb la política del seu pare. Va ser Emperador grat al Senat, però en aquesta gratitud va influir sens dubte la brevetat del seu regnat, que no va permetre es mostressin plenament alguns contrastos latents. És digna de ser destacada la seva filantropia davant certs desastres, com l'erupció del Vesuvi, que va destruir Pompeia, Herculá i Stabia; la pesta del mateix any (79 d. C) i un dels freqüents incendis a Roma. L'aspecte més notable de la seva política exterior va ser l'eliminació d'un nou Neró, dins de la llarga llista d'impostors, recolzat pels parts, en Orient; la labor d'Agrícola en Britania i el manteniment de les fronteres establertes per Vespasià en el Rin. Cal recordar la seva participació en el conquesta de Jerusalem (a. 70 d. C.), anterior al seu nomenament com César. Aquesta campanya (prolongada per la Guerra civil dels a. 68-69 d. C.) es trobava pràcticament resolta molt abans. La seva terminació va ser, abans que res, un honor concedit a l'hereu, adequadament difós en monedes i en un monument: l'Arc de Titus a Roma.

El pla de Vespasià havia estat establir un poder conjunt Titus-Domicià, plantejat segons una minuciosa discriminació de potestats. Per aquesta raó s'havia facilitat la carrera de Titus en el referent a honors i dignitats i s'havia atenuat un tant la de Domicià, d'acord amb el criteri que cap ciutadà podia exhibir majors honors i mèrits que l'Emperador o el príncep designat com a futur Emperador. Per la seva part, Titus va mostrar major consideració cap al Senat de la qual havia mostrat el seu pare i un cert allunyament cap als funcionaris de carrera. El major mèrit de Titus en aquest sentit va ser poder continuar la política paterna llimant les seves asprors i enquadrant-se en l 'ambient burgès que personificava la dinastia i tenia la seva més clara representació al senat contemporani. Va mantenir el poder adquisitiu de la moneda, malgrat certes concessions a la necessitat de despeses sumptuaries, com la construcció de l'amfiteatre Flavi, o Coliseu, a Roma. Va facilitar amb certes contemporitzacions en matèria tributària l'obra d'urbanització que havia iniciat Vespasià a les províncies d'Occident, singularment a Espanya, amb la concessió del dret llatí. Va saber allunyar també les sospites que van afectar a Roma en cert moment respecte a les seves simpaties orientals. Va morir Titus en Rieti (antiga Reate) d'un accés febril .

Es va casar amb Arricidia en primeres núpcies. D'aquesta unió no va tenir descendència. Va casar més tard amb Marcia Furnilla, que va deure morir abans del seu ascens al tron. D'aquest matrimoni va tenir una filla, Julia, que va rebre el títol d'Augusta. Aquesta, sense drets de successió, va casar amb un nebot de Vespasià, Flavi Sabí.