Emperador Calígula

Biografia de Calígula

CALIGULA

A la mort de Tiberi va recaure la successió en Cayo Juli César Germànic, més conegut com a Calígula. El seu sobrenom es deu a l'ús, des de petit, del calçat militar anomenat caliga. Calígula era fill de Germànic i Agripina la major. Tiberi el va adoptar i el va designar successor al costat del seu nebot Tiberi Gemelo però el Senat es va decantar per Calígula amb l'esperança que la política de submissió de la classe senatorial arribaria al seu fi. El govern de Calígula es va iniciar, doncs, ple de bons auguris, esperant-se d'ell que acabés amb el règim tirànic del seu antecessor. En un primer moment va satisfer a tots, respectant al poble i al Senat al temps que repartia fortes sumes entre els pretorians i organitzava espectacles de circ. Però aviat la situació va canviar quan va ordenar matar al seu cosí Tiberi Gemelo i pujar els impostos ja que havia dilapidat la fortuna de Tiberi. Les despeses van créixer desmesuradament tant per les campanyes militars empreses (Germania i la Gàl·lia) com pels triomfs que es realitzaven a continuació. L'emperador començava a mostrar signes de cert desequilibri mental que el van portar a exigir honors divins i desitjar que el seu cavall favorit fora nomenat senador .
Potser la seva ment no estigués tan dislocada i tot fora producte de la orientalització que s'estava produint en l'Imperi i de la conversió del principat en monarquia. El règim de terror impost per Calígula va motivar l'organització d'un complot en l'any 39. Els promotors van ser descoberts i l'emperador va respondre accentuant la política de terror pel que no va poder evitar l'organització d'un segon complot al seu retorn de la Gàl·lia, sent assassinat pels pretorians el 24 de gener de l'any 41 .

Característiques de les emissions de Calígula

El curt regnat del tercer fill de Germànic i de Agripina la més gran va començar el 18 de març de l'any 37. El 29 va pronunciar l'oració fúnebre de Livia, aconseguint el 31 el càrrec de pontifex i el 33 el de questor; va ser II viro honorífic de Caesaraugusta i quinquennal de Carthago Nova amb el mateix caràcter. Va rebre la tribunícia potestat a partir de l'any 37 datant-se la I - II el 38, la II - III el 39, la III - IV el 40 i la IV el 41; va ser consol per primera vegada el 39, II el 39, III el 40 i IV el 41; va rebre la nominació de pater patriae el 38 i va ser saludat Imperator set vegades. Figurava en el testament de Tiberi com cohereu i corregent amb Tiberi Gemello, fill de Drus, però va iniciar el seu regnat ell sol l'any 37. Va contraure matrimoni successivament amb Julia Claudia, Livia Orestilla, Lollia Paulina i Cesonia .

Les seves monedes porten el nom de "C(aius) Caesar Aug(ustus) Germanicus" amb afegiment dels seus títols i magistratures i les mencions familiars de "divi Aug(usti) pron(epos)" en bastants ocasions. És curiós que a Roma no apareix l'habitual titol de Imp(erator) com "praenomen" que van portar els emperadors de la seva dinastia, encara que sí s'inclogui en les emissions locals .

Numismáticament és molt significativa la transferència a Roma de la seca de Lugdunum després de les primeres emissions amb el cap nu de Calígula en els anys 37-38, just abans del canvi al cap llorejat. A fi de peculiaritats de les encunyacions cal assenyalar que alguns dels sestercis no porten les lletres S. C. suposan-se que van ser encunyats per ordre de l'emperador, no per a la circulació normal, sinó destinats a liberalitats amb els pretorians, especialment els que porten l'al·locució als soldats. Cayo Cesar va accentuar la cura i el bon art en els tipus, sobretot del bronze .

Llegendes de l'anvers

C CAESAR AVG GERMANICVS
C CAESAR AVG GERMANICVS PON M TR POT
C CAESAR AVG GERM P M TR POT
C CAESAR AVG PON M TR POT III
C CAESAR AVG PON M TR POT III COS III
C CAESAR DIVI AVG PRON AVG P M TR P IIII
C CAESAR DIVI AVG PRON AVG S C