Spanish_728*90

Emperador Neron

Biografia de Neron

 

 

Neró (37-68 d.C.), emperador de Roma (54-68), l'últim de la dinastia Julia-Clàudia (la primera dinastia imperial romana, formada pels membres de les gens Julia i Clàudia).

Va néixer, amb el nom de Lucio Domitio Ahenobarbo , el 15 de desembre de l'any 37, en Antium (Anzio), fill del cònsol Cneo Domicio Ahenobardo i de Agripina el Menor, besnéta de l'emperador August. En el 49 Agripina es va casar amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, a qui un any després va convèncer perquè adoptés al seu fill. Més tard, en el 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octavia, i aquell li va nomenar el seu successor, evitant al seu propi fill, Britànic. Després de l'assassinat, un any després, de Claudi, la Guàrdia Pretoriana, dirigida pel prefecte Sisè Afranio Burro, representant de Agripina, va declarar emperador a Neró a l'edat de disset anys.

Sota l'assessorament d'en Burro i el filòsof Sèneca, el seu tutor, els cinc primers anys del seu regnat van estar marcats per la moderació i la clemència,
encara que va tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar en el 55. En el 59 va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva amant, Popea Sabina. Tres anys després es va divorciar de Octavia (a qui més tard va executar) i es va casar amb Popea. En Burro va morir, probablement enverinat, en el 62, mentre que Sèneca va deixar el seu càrrec.

El juliol del 64, dos terços de Roma van cremar mentre Neró estava en Antium. Encara que es va creure que ell va ser el responsable, els erudits actuals dubten de la veracitat d'aquella acusació. Segons algunes informacions, va culpar als cristians, i va ser el primer emperador que els va perseguir. En qualsevol cas, va reconstruir la ciutat, prenent mesures que evitessin un nou incendi. El seu pla d'edificació (que incloïa la construcció d'un enorme palau sobre el turó de l'Esquilino), de la mateixa manera que els espectacles i el gra que va distribuir entre el seu poble, van ser finançats amb els saquejos d'Itàlia i les províncies. Es considerava un artista i un visionari religiós, escandalitzant a l'Exèrcit i a l'aristocràcia quan apareixia com a actor en representacions públiques de drames religiosos.

Neró va establir Armènia com una avançada defensiva contra Partia, però només després d'una guerra, costosa i sense èxit. Van esclatar aixecaments en Britania (60-61) i a Judea (66-70). En el 65 Cayo Calpurnio Pisón va dirigir una conspiració contra l'emperador: 18 dels 41 ciutadans preeminents implicats a la mateixa van morir, entre ells Sèneca i el seu nebot, el poeta èpic Lucà. Popea va morir degut a la violència de Neró, i aquest es va casar amb Messalina (66) després d'executar al seu marit. En el 68, les legions de la Gàl·lia i Hispània, juntament amb la Guàrdia Pretoriana, es van rebel·lar contra Neró, obligant-lo a fugir de Roma. El Senat li va declarar enemic públic, i es va suïcidar, o es va fer matar per un dels seus esclaus el 6 de juny del 68.

 

Característiques de les emissions de Neron

Fill de Cn. Domicio Ahenobarbo i de Agripina la jove, L. Domitius Ahenobarbus, anomenat Tib. Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus després de l'adopció, va néixer l'any 37 i va pujar al tron després de la mort de Claudi. Es va casar successivament amb Octavia i amb Popea, als qui va representar en les seves monedes. Ell mateix va figurar com nen de 14 anys en auris i denaris emesos per Claudi, després de la seva adopció en l'any 50 i el 51 com “princeps iuventutis”.

El seu nom oficial en les monedes va ser “Imp(erator) Nero Caesar Augustus” o bé "Nero Claudius” amb els títols o càrrecs (com Germanicus) faltant la menció Imp. Com praenomen en moltes emissions i abandonant el seu nom primitiu. L. Domitius Nero. La I tribunícia potestat va ser el 13 d'octubre de l'any 54, la II el 57, III el 58, IV el 60 i la V el 68; XII vegades va ser saludat imperator; Imp. Com praenomen el utilitzar després de la visita a Roma de Tiridates; Pater Patriae des del 64 (¿?) .

IMP. NERO CAESAR AUGUSTUS RIC 0067
L'època de Neró és una de les mes notables de la numismàtica imperial romana, arribant, l'art monetari, el seva máxima expressió i portant-se a terme una important reforma d'actualització del valor de la moneda com a resposta, d'una banda, a la ja anunciada crisis de temps de Tiberi i d'altra banda atendre a les quantioses despeses que va exigir la reconstrucció de Roma d'acord amb un progressiu pla regulador, després del paorós i causal incendi que hauria de provocar la persecució dels cristians; les grans construccions com el palau anomenat “Domus Aurea” i el colós neroniá van necessitar forts capitals, però també va haver d'influir el desig de potenciar el denari com a instrument bàsic del comerç i els negocis enfront de l'auri que servia per a la capitalització i la creació de grans fortunes. Cert que dels anys 54 al 63 sembla probable que el Senat intentés ressuscitar el seu antic dret sobre les encunyacions d'auris i denaris, que llavors s'emetien amb les lletres “S.C.” mentre que no poques peces de bronze manquen d'aquesta menció. La tendència a unes emissions monetàries universals i centralitzades que August no va poder aconseguir i Calígula va propulsar segons una política que va continuar Claudi amb la supressió de determinades seques municipals (com les d'Hispània) va ser portada a terme per Neró que va implantar el mes complet sistema monetari de l'antiguitat, integrant tots els metalls en un esquema fix, reduint el pes de l'or i de la plata encunyats i augmentant el del bronze en tallers occidentals, especialment a Lió. Es fonamentava així un sistema que es mantindria durant segle i mig, regulat i centralitzat, molt lluny de les emissions sense norma fixa d'August que va atendre, sense la menor regla, les necessitats de cada moment, amb metalls preciosos a Lió i aes a Roma, el que no havia d'alterar Tiberi, encara que ho regularitzessin Calígula i Claudi al centralitzar la major part de les emissions a Roma .

Les monedes reflecteixen amb fidelitat el procés històric - polític del regnat de Neró que va començar el seu regnat als setze anys i va ser mediatitzat per la seva mare Agripina en els primers anys, apareixent en les monedes amb el seu fill i els seus caps enfrontats o juxtaposats i el rètol “Neronis Caus(saris) mater”, fins que sota els consells de Sèneca i Burro va eliminar la seva influència apareixent llavors Neró només en els anversos i la seva mare en els reversos o amb August i Claudi en quadriga d'elefants, per deixar de figurar Agripina a partir de l'any 56. Durant els sis o vuit primers anys del regnat se suposa que no va encunyar bronze, pensant-se que la gran quantitat d 'imitacions de les peces de Claudi van bastar mantenir el trànsit, ja que l'esmentat emperador tampoc les va encunyar en els seus últims anys, encara que també va poder influir la inseguretat existent en el valor de l'oricalc. Tipus propi dels primers anys va ser la corona civica al·lusiva a l'accessió al tron; dels anys 56 al 60 reflecteixen les monedes una posició austera i constitucional de Neró amb el seu cap despullat i la corona amb S.C., variant el retrat entre el 60 i el 64, en el que apareix gruixut amb nous reversos com Ceres, la Virtut i Roma, però sempre amb les lletres S.C .

NERON Y AGRIPINA RIC 0007
Tot va canviar cap a l'any 62 amb la mort de en Burro, el divorci de Octavia i el seu nou matrimoni amb Messalina i el suïcidi de Sèneca. És l'època en la qual se l'acusa de tot gènere de vicis, almesqueres i crims, però no obstant això el 64 emprèn la transcendental reforma monetària que coneixem amb tots els detalls gràcies a Plini el Vell (Naturalis Història 33.3,13) amb un reajustament del valor del bronze que va provocar la reducció del pes de l'auri i del denari que passen respectivament, de 7.70 a 7.85 grs. i 42 en lliura a 7.30 grs. i 45 en lliura el primer i a 3.25 grs. i 96 en lliura el segon .

És curiós que les monedes anteriors no van ser retirades o desmonetitzades i seguissin circulant i també que no va haver alteració de la llei continuant la mateixa puresa del metall.

 

Llegendes de l'anvers

IMP NERO CAESAR AVG P MAX TR POT P P
IMP NERO CAESAR AVG P MAX TR P P P
IMP NERO CAESAR AVG P M TR POT P P
IMP NERO CAESAR AVG PONT MAX TR POT P P
IMP NERO CAESAR AVG P P
IMP NERO CAESAR AVGVSTVS
NERO CAESAR
NERO CAESAR AVG GERM IMP
NERO CAESAR AVG IMP
NERO CAESAR AVGVSTVS
NERO CAES AVG IMP
NERO CLAV CAE AVG GER
NERO CLAVD CAESAR AVG GERMANI
NERO CLAVD CAESAR AVG GERM P M TR P IMP
NERO CLAVD CAESAR AVG GER P M TR P IMP P P
NERO CLAVD CAESAR AVG GERM P M TR P IMP P P
NERO CLAVD CAES DRVSVS GERM PRINCI VVENT
NERO CLAVD DIVI CLAVD F CAESAR AVG
NERO CLAVD DIVI CLAVD F CAESAR AVG GERMANI
NERO CLAVDIVS CAESAR AVG GERMA
NERO CLAVDIVS CAESAR AVG GERMANIC
NERO CLAVDIVS CAESAR AVG GERM P M TR P IMP P P
NERO CL DIVI F CAES AVG PM TR P II
NERO NERONI CLAVDIO DRVSO GERM COS DESIGN
NERONI CLAVDIO DRVSO GERM COS DESIGN