 |
Monedas del mundo |
| Catálogo » En català » L'Imperi Romà » Nerva |
El 18 de novembre de l'any 96 Domicià va ser assassinat i substituït pel senador Marc Cocceio Nerva. Abans de tractar de les seves monedes cal referir-se a una curta sèrie de quadrants anònims, amb la marca S. C., que els seus reversos permeten incloure'ls en l'etapa entre Domicià i Antoni Pius, amb Minerva com el primer emperador citat i l'àguila de Adrià o Antoni; falta en ells la referència a l'emperador. Per a molts no són verdaderes monedes sinó chetones amb destinació als jocs.
Nerva va adoptar com nom oficial “Imp. Nerva Caus.Aug” acompanyat dels seus títols i durant el seu curt regnat d'any i mig de durada (96-98) va mostrar per última vegada una espècie d'ideal republicà en el si de l'Imperi, reaccionant contra la tirania de Domicià i al·ludint en els tipus molt mes a la seva política de restauració de les llibertats que a la seva persona, imitant a August que a les seves monedes va restituir i abandonant tots els projectes de conquistes militars. Els tipus i llegendes de les monedes sintetitzen bé les característiques d'aquest regnat; “Plebei urbanae frumento constituto” en un sesterci mostra la política de distribucions d'aliments a la plebs, diferents del “Congiar. P.R.” i la “Annona August” que també figuren, podent posar-se en relació amb aquest fet el quadrant amb modi en el revers. La defensa de l'agricultura es manifesta en les peces amb “Tutelae Italiae” i la disminució de la taxa pagada per al servei de correus imperials “Vehiculatione Italiae remissa” amb tipus al·lusius. L'abolició del sistema d'acumulació de l'impost d'una didracma anual imposada als joeus, no per al temple de Jerusalem sinó per a les obres del de Júpiter Capitolí (Josefo, De Bello Judaic, VII,6) en les peces amb “Fisci iudaici calúmnia sublata”.
Les relacions amb el Senat que el va elegir i l'exercit que el va acceptar s'assenyalen amb “Providentia Senatus” i Nerva enfront d'un senador i “Concordia Exercitum” amb dues mans apalmadas. Indicacions generals seran les de “Libertas publica”, “Moneta Augusta” i “Iustitia” i les que ja va imposar Galba, indicadores de la pau i el bon govern (“Aequitas August., Fortuna August. o P(opuli) R(omani), Pax Augusti, Roma renascens, Salus Publica”) .
L'elecció de Trajà com col·lega, el 27 d'octubre de l'any 97, va acontentar als soldats que quedaven sota el comandament d'un militar professional i l'emperador i el seu successor van prendre el “cognomen ex virtute” de Germànic.
Nerva va encunyar auris, denaris, sestercis i dupondis en oricalc i asos amb coure, així com cistófors de tres denaris a Àsia Menor, quinaris amb la Victòria, quadrants sense data, però amb el nom de l'emperador i bronzes de restauració d'August i Agrippa sènior.
Nerva no va encunyar amb el retrat de persones de la seva família i el seu propi va arribar a acusats extrems de realisme, fins al punt que presenten en forma grotesca els seus trets de sexagenari .
DIVVS AVGVSTVS
IMP NERVA CAES AVG GERM P M TR P II
IMP NERVA CAES AVG GERM P M TR POT P P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR P COS II DESIGN III P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR P COS II P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR P COS III P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR P II CO SIII P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR POT
IMP NERVA CAES AVG P M TR POT P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR POT II
IMP NERVA CAES AVG P M TR P P P
IMP NERVA CAES AVG P M TR P P P COS III
IMP NERVA CAES AVG P M TR P P P COS IIII
IMP NERVA CAES AVG PONT MAX TR P