Emperador Antoni Pius

Titus Aeli Adrià Antoní era membre d'una família d'origen gal procedent de Lanuvi. La seva adopció per l'emperador Adrià li va permetre ser nomenat emperador a la mort d'aquest, iniciant un llarg regnat caracteritzat per la calma i la prosperitat econòmica. Va seguir l'empremta del seu antecessor, excepte en la política constructiva el que va permetre a l'erari públic estalviar 675 milions de denaris. La situació dels esclaus va millorar durant el seu govern al temps que va prohibir la persecució dels cristians i va permetre la circumcisió dels jueus.

A les fronteres es van viure períodes d'intensa activitat, especialment en Britania on es va haver de construir un nou mur al nord de l'aixecat per Adrià. En Africa, els atacs dels mauritans van obligar a avançar posicions a l'interior de l'Atles. També es van viure algunes revoltes internes entre els hebreus, en Acaya i Egipte. Per les seves virtuts, Antoní va rebre del Senat l'honorífic títol de Piadós. Marc Aureli serà el seu successor.

 

Característiques de les emissions d'Antoni Pius

 

Adrià va nomenar successor seu a "Titus Aurelius Hadrianus Antoninus", al morir el 10 de juliol de l'any 138 d.C.. Va ser un regnat pacífic que va continuar les línies generals del d'Adrià. Es va casar amb Faustina Maior i va practicar la política d'adopció nomenant successor a Marc Aureli. Encara que les encunyacions van seguir la línia general de les d'Adrià, es va cuidar especialment l'art dels aúris sobre el dels denaris i el dels sestercis sobre els bronzes petits .

La tècnica va decaure en els retrats i en els típus en general i el dibuix va perdre finor, sobretot a partir de l'any 161, com veurem. El mateix ocorre amb les inscripcions que obliden molt del bon sentit de proporció i relació amb l'espai i amb els cospels que deixen de ser completament circulars per cobrar una certa irregularitat que cap atribuir a un canvi en els sistemes de fabricació i a la retallada dels cospels en tires.

Les nombroses sèries de Antoní Pius procedeixen totes de la seca de Roma encara que es coneixen bastants imitacions bàrbares que han de correspondre a seques provincials. La seva cronologia es recolza en les tribunícies potestats anuals de l'emperador que, des de Trajà, s'iniciaven amb la I des de l'ascensió al tron fins al 9 de desembre i la següent i successives des del 10 de desembre fins al 9 del mateix mes i el següent any.

Antoní va ser adoptat per Adrià el 25 de febrer de l'any 138 i li va succeir el juliol sent el seu nom oficial "Imp. T. Aelius Caesar Hadrianus Antoninus Pius". S'opina que Antoní va iniciar la potestat tribunícia el dia 25 de febrer d'any 146, quan va prendre a Marc Aureli com col·lega, data en la qual es passaria l'iníci al 10 de desembre, quedant les dades següents: Amb el consolat (COS) III de l'any 140 al 143 o 144; en l'any 143 començarien les emissions amb IMP. II i en l'any 144 unes sèries curtes amb COS III DES IIII. Antoní va rebre el títol de "Pater Patriae" l'any 139, i d'aquesta data o poc abans serien les primeres emissions a nom de Faustina Maior, que figuraria com Augusta l'any 140 o 141 , seguint la sèrie de Consagració; l'any 145 serien els casaments de Marc Aureli i Faustina Minor, sent dificils de seriar cronològicament.

Respecte dels tipus, el primer any del regnat d'Antoní va desenvolupar els referents a Adrià i Sabina amb els seus noms, en l'or i la plata, amb Pietas, Felicitas i Fides com essencials, a més de Aequitas i les representacions de Diana i Minerva, de l'Aventí i Victrix, respectivament. Al començament de l'any 139 "Aeternitas" amb un globus davant l'altar celebra la consagració d'Adrià i "Fides Militum" la lleialtat de l'exèrcit; a afegir Fortuna i Victòria com propis de l'emperador, Libertas i Virtus la propaganda de les seves condicions.

En el bronze es completen els tipus i llegendes de l'or i la plata amb Annona, Pax i Moneta Augusta que no necessiten explicació; apareixen el temple de Roma Augusta i Marc Aureli com "consul designatus" amb Antoní. Els esdeveniments dels anys 138 i 139 serien reflectits en les monedes; el 25 de febrer del 138 l'adopció d'Antoní, el 10 de juliol d'Adrià i la remissió de part del "aurum corollarium". Potser el 25 de març la divinització d'Adrià en els "Hilaria" i la primera Liberalitat i per aquest mateix temps els "Vota sucepta quinquenalia" així com tipus indicant el final de l'etapa de guerres de Trajà (PAX) i l'exaltació dels seus resultats "Itàlia, Bonus Eventus, Genius P.R., Salus Augusta" i en els quadrants la maça d'Hèrcules i el caduceu de Mercuri, entre d'altres, seguint la moda d'Adrià potser amb l'ofrena del "aurum corollarium" representacions de províncies amb els seus símbols (Àsia, Dacia, Capadòcia, Pathia, Scythia, Sicília i Hispània, amb el conillet) .

Es coneix poc dels anys 140 - 144, en els que va morir Faustina Maior i van ocórrer les Liberalitats II i III; apareix Apolo amb pastera i lira com protector de la residència imperial del Palatí i una sèrie de tipus preparatoris del novè centenari de la fundació de Roma (en 248), com ara Roma Eterna, Enees amb Anquises i Ascani, Mart i Rea Silvia, la Lloba i els Bessons; Antoní apareix amb M. Aureli com col·legues en el consolat i amb L. Verus, com "triumphatores". Es repeteixen els tipus de les "virtuts" i no hi ha grans novetats en el bronze, amb tipus mitològics (Jano, Juno Sospita, Mars Ultor, Tiber) mostrant el mateix interès pels antecedents històrics que veiem en la plata i en l'or en relació amb el novè centenari de Roma, així com la restauració de l'edat d'or d'August; però també la concessió de reis Quados i Armenis, l'esposalles de Faustina Minor i Marc Aureli i Britania, al·ludint a l'úniques activitats bèl·liques importants del regnat.

Entre els anys 145 - 161 apareixen els tipus religiosos d'Apolo Augustus, Minerva Victrix, Roma; romulus i Hèrcules com servidor dels homes, com havia figurat en les monedes de Trajà i Adrià; també les Virtuts, ja conegudes i la pau obtinguda pel poder militar i el govern constitucional; les Liberalitats III a V, figuren juntament amb un tipus nou, el vexillo o estendard i Antoní com "triumphator" i "Mars pacifer". En el bronze Júpiter Stator i Minerva al·ludeixen a la guerra de Britania i s'afegeixen com virtuts Fides, Honos, Justitia, Salus i Securitas; un tipus com "Annona Aug, Felix" es refereix a la reconstrucció del far d'Alexandria per assegurar les importacions de blat i un altre molt rar amb "An(num) F(astum) D(elicem) Optimo Principi S.C." va haver de commemorar els decennalia de l'any 148. En els quadrants s'omet, sovint, el nom de l'emperador, apareixent els símbols dels grans déus i els referents a l'exèrcit.

Amb les tribunícies potestats X a XXIIII, és a dir, des del 146-147, apareixen els "vota decennalia", jocs del novè centenari de la Urbs (148-149) i esperits tutelessis de la ciutat i "Temporum Felicitas" pel naixement dels dos fills de Marc Aureli i Faustina Minor; el 149-150 als tipus normals del bronze s'afegeix "Laetitia" amb Ceres i Prosèrpina; en 150-151 hi ha una presència de Moneta referent a un donatiu a les tropes, un "Adventus", Roma valerosa i victoriosa i un temple octóstil del Diví August; la XV tribunícia potestat del 151-152 evoca la tercera celebració dels vots quinquennals; en 152-153 apareixen nous tipus en el bronze, com Mart després de la batalla amb Indulgentia i Libertas i en els denaris el petit santuari amb dues columnes en el front. En 154-155 (XVIII Tr. Pot.) els tipus es refereixen a l'incipient guerra amb els parts i els èxits enfront dels rebels de Britania que continuen en el període 155-156 (XIX Tr. Pot.) afegint-se la "Pietas" amb dos nens, refente a la successió; en el 156-157 (XX Tr. Pot.) s'al·ludeix a les torbacions ocasionades a Grècia per un tal Peregrinus; els vota vicennalia del 157-158 (XX Tr.Pot.) es reflecteixen en les monedes amb Antoní sacrificant i en el 158-159 la restauració del temple octóstil d'August i Livia (Aed.Divi Aug.rest.); finalment en 160-161 (XXIIII Tr.Pot.) es refereix a la renovació de l'honoris a Diva Faustina (Aeternitas) i a la "Concòrdia" amb mans apalmadas, d'Antoní, Marc Aureli i Luci Verus i a la IX Liberalitas. Aquestes liberalitats eren, segons dades molt posteriors, de 800 denaris per cap (=32 auris) molt més que els 150 d'Adrià o els 100 de Marc Aureli i sembla que van ser concedides amb ocasió dels "vota suscepta" (I), Consolat d'Antoní i Marc Aureli (II), esposalles i casament de Marc Aureli i Faustina Minor (III i IV respectivament), Vota suscepta XX (V), naixement del nét d'Antoní (VI), Vota soluta XV (VII), i XX (VIII) i potser la XXV anticipada (IX) .

Es van encunyar també monedes per Antoní Pius a nom de Faustina Maior, Marc Aureli i Faustina Minor. Les monedes de Faustina mare i filla es diferencien només pel pentinat, a la primera recollit cap a dalt i en la segona amb el monyo sobre el clatell .

 

Llegendes de l'anvers

ANTONINVS AVG PIVS
ANTONINVS AVG PIVS COS
ANTONINVS AVG PIVS P P
ANTONINVS AVG PIVS P P COS III
ANTONINVS AVG PIVS P P COS IIII
ANTONINVS AVG PIVS P P IMP II
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XIIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XV
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVIIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XX
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXIIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P COS II
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P COS III
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P COS IIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XIIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XV
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XVIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XIX
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XX
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXI
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXIII
ANTONINVS AVG PIVS P P TR P XXIIII
ANTONINVS AVG P P TR P XX
ANTONINVS F XII
ANTONINVS F XVI
ANTONINVS F XVII
ANTONINVS F XXII
DIVVS ANTONINVS
IMP ANTONINVS AVG COS
IMP ANTONINVS AVGVSTVS
IMP CAES AEL ANTONINVS AVG
IMP CAES AELIVS ANTONINVS AVG
IMP CAES T AEL ANTONINVS AVG PIVS P P
IMP CAES T AEL HADR ANTONINVS AVG PIVS P P
IMP CAES T AEL HADRI ANTONINVS AVG PIVS
IMP CAES T AEL HADRI ANTONINVS AVG PIVS P P
IMP T AEL CAES ANTONINVS
IMP T AEL CAES ANTONINVS AVG
IMP T AEL CAESAR HADR ANTONINVS
IMP T AEL CAES HADR ANTONINVS
IMP T AEL CAES HADRI ANTONINVS
IMP T AELIVS CAESAR ANTONINVS