Emperador Septimi Sever

Biografia de Septimi Sever

SEPTIMI SEVER (193-211)
197-198 Campanya parta. Mesopotamia romana.
202 Edicte prohibitori del proselitisme a jueus i cristians
208 Campanya en Britania
CARACAL·LA (211-217) Y GETA (assassinat en 212), Augustos corregnants
212 Constitutio Antoniniana
215 Campanyes de Caracal·la en l'Oriente
216 Termas en Roma
217 Assassinat de Caracal·la
ELÈGABAL (218-222)
ALEXANDRE SEVER (222-235)
224 Ardashir funda la dinastia sasánida en l'Imperi Part. Atacs a Roma des de 230
234 Invasió dels alamans en el Rin
235 Sever Alexandre assassinat en Mogontiacum (Magúncia)

"Aquest segle (III d. C.) turmentat, brillant i agònic a un temps, que és tot ell una llarga transició, sol dividir-se en dos períodes principals (...).
En el primer, el poder va estar en mans de la Casa Severa (193-235), inagurada per un general nascut al Àfrica romana (en l'actual Líbia) i descendent de púnics, que estava acantonat amb les seves legions danubianes en Panonia: Luci Septimi Sever. La Casa, continuada pels seus descendents, va inaugurar el seu exercici amb una entronització sagnant i es va recolzar a l'exèrcit com ultima ràtio del seu poder i de la supervivència del complex Imperi. L'estament senatorial va resultar postergat a favor de l'estament eqüestre, molt directament dependent -quant a les carreres polítiques- de la voluntat personal de l'emperador, i dels militars professionals; i la població, sobretot la urbana, de Roma i d'Itàlia va rebre beneficis especials. Els fills, gairebé d'igual edat, de Septimi, Caracal·la i Geta (es pronuncia Gueta) s'odiaven cordialment i no va tardar molt aquell a assassinar al seu germà. Ell mateix va seguir semblant sort i va ser fugaçment reemplaçat pel conspirador Macrí, el primer emperador que no havia estat senador encara que també va morir sota el punyal, el mateix que el nebot de Septimi Sever, que, amb el pompós nom de Marc Aureli Antoní, és conegut en la història amb el seu, sirià, de Elègabal (en realitat Elagabaal): l'any 222, tots els emperadors citats habían mort assassinats. Tretze anys va regnar el successor i cosí de Elègabal, Marc Aureli Sever Alexandre, que va ser mort pels seus propis soldats.

Quaranta-dos anys van durar els governs d'aquesta família, amb el parèntesi de Macrí, en els que, com a novetat insòlita en la política romana, cap subratllar la influència rellevant de les grans matrones de la Casa Imperial, Julia Domna, Julia Mesa, Julia Soemia i Julia Mamea, sempre darrere de les principals iniciatives dinàstiques després de la mort del fundador de la Casa. I, també que, paradoxalment, sota els Severs es produeix l'apogeu del Dret Romà, així com la concessió, pràcticament universal, de la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi (212), per decisió de Caracala. L'extensió de l'antiga prerrogativa implicava, per necessitat, la devaluació de la mateixa. La població de l'Imperi es va dividir, davant l'Estat i la Llei, no entre cives o ciutadans i peregrini o no ciutadans, sinó entre honestiores i humilliores, gents acomodades i gents pobres, i, secundàriament, entre militars i civils. "

Característiques de les emissions de Septimi Sever

Va néixer en l'any 146 en Leptis Magna, a Àfrica. Era jurista i senador. A la mort de Cómmode era governador de la Panonia Superior. Va declarar fidelitat a Pértinax, però a la mort d'aquest i la immediata proclamació de Didi Julià, contemplada amb indignació a les províncies, Sever va ser saludat com emperador per l'exèrcit en Carnuntum (193), i el seu nomenament va ser ratificat a Roma pel Senat. Va acabar amb tots els seus rivals: Didi Julià, Pescenni Níger i Clodi Albi (197). Era un bon militar, encara que cruel i despietat. Va dedicar molt temps a les seves campanyes en diferents zones de l'Imperi (durant el seu regnat els bàrbars van traspassar la frontera nord per primera vegada, encara que van ser rebutjats) i a visitar les províncies. En el 208 va marxar a Britania, amenaçada des del nord per les tribus escoceses, on va morir debilitat per les dures campanyes (211). Va ser bon administrador; va portar a terme moltes obres d'embelliment de la ciutat. Va intentar frenar l'avanç del cristianisme afavorint els cultes orientals, llavors molt en voga. S'havia casat amb Julia Domna, filla del gran sacerdot del déu Baal (Sol) de Emesa, i va portar a la seva cort molts orientals. Va tenir dos fills, Caracal·la i Geta, als quals va associar al tron en el 198 d.C. eu nom oficial va ser "Imp. Cau. L. Set.. Sev. Pert. Aug."
I va emetre gran quantitat de monedes en els tres metalls, primer amb cospels prims i petits arribant cap a l'època mitjana del seu regnat a una gran bellesa. La política successòria i la militar van dominar els tipus i inscripcions, el prestigi de la seva dona Julia Domna i el dels seus successors, primer Caracal·la i Albí com Cessessis, després són la seva dona Plautilla i finalment els seus dos fills Caracal·la i Geta com co-augustos, figuraran obsessivament. Els tallers seran Roma en occident i diverses seques en Orient quan va haver de traslladar-se a Síria per lluitar contra Níger; són dubtoses les imitacions realitzades en Britania i diferents els cistófors o tetradracmes de Cesària. La cronologia de les peces de Roma es fonamenta en les salutacions imperatories, acompanyades o no de la menció dels consolats, arribant fins a la XI, de les Tribunícies Potestats, la primera des de l'arribada al tron fins al 9 de desembre de 193 i la XIX del 10 de desembre del 210 al 211, corregides per els títols usats en els diferents anys tant per Sever com per la seva dona i els seus fills. En Orient, Alexandria va encunyar fins a l'any 195, Laodiciea des del 196 al 202, les dubtoses monedes de Emesa en 195-196 i els cistófors de cap al 198.

Quant als tipus van ser molt variats i responen als principis ja enunciats, en bona part repetint els tradicionals amb un retrat que no arriba en les primeres emissions a l'extraordinària qualitat que tindrà cap als últims anys del segle; es presumirà de la lleialtat de les legions i del prestigi de Julia Domna i dels fills, però no faltarà al·lusió a Africa com origen de Sever, nascut a Leptis Magna, així com la concòrdia i asociacido amb Albí. A partir del 198 quan Caracal·la i Geta es converteixen en els successors es reforça l'expressió de la política dinàstica i la tècnica i l'art arribarà a qualitats excepcionals, sobretot en el retrat que decaurà els últims anys del regnat. Se solen agrupar els tipus en tres etapes: de 193 a 197 amb les guerres contra Níger primer i contra Albí després; de 197 a 202 o 203 amb la gran guerra d'Orient i el posterior retorn a Roma; de 203 a 211 l'establiment a Roma i l'expedició a Britania en la que va morir Sever. A la primera etapa, amb auris i denaris i escassos bronzes, els tipus són militars, tant referents al valor i la victòria de Sever com l'emissió de monedes amb els números i noms de les legions, llevat de les que eren partidàries d'Albí, com la Hispana, o alguna especialment odiada per l'emperador, com la X a banda dels déus protectors Hèrcules i Liber Pater. La segona etapa comença amb la salutació imperatoria X i la victòria sobre els Parthos, decaient les emissions de bronze, assumint el 201 el títol de Pius per manifestar la continuïtat amb l'imperi de Antoní. En l'últim període els esdeveniments essencials van ser els jocs seculars del 204, 116 anys després dels celebrats per Domicià, amb els al·lusius a la campanya de Britania amb l'emperador a cavall .

Al llarg de totes les emissions va haver esmentis de sis liberalitats, la de 193-194 per la pujada al tron, la de 196-197 pel retorn d'Orient, la del 204 pels jocs seculars, la cinquena de data no molt segura pel consolat de Caracal·la i Geta i la dubtosa del 209 pel nomenament de Geta com August; els vots van ser emesos els anys 197, 198, 202, 208 i 209.

Julia Domna Augusta va aparèixer en les monedes des del 193 a 211, primer com Venus Victrix, mare de la raça romana i com Vesta i després com mare dels hereus amb "Aeternitati Imperi" i "Concordia Felix" o altres divinitats, sense oblidar a Cibeles i a les arrels sirianes de l'emperadriu. Caracal·la apareix des del 196, com César, amb el seu nom de M. Aureli Antoní i des del 198 com August, després amb la seva dona Plautilla i amb el seu germà Geta .

Plautilla va ser inclosa en les monedes des del 202, per les seves esposalles i casament. Finalment Geta va seguir un procés semblant al del seu germà per aparèixer en les monedes, en 209 com cònsol II, August i posseïdor de la tribunícia potestat.

Llegendes de l'anvers

DIVO SEPTIMIO SEVERO PIO
DIVO SEVERO PIO
IMP CAE L SEP SE PER
IMP CAE L SEP SEVER AVG
IMP CAE L SEP SEV PERT AVG
IMP CAE L SEP SEV PERT AVG C
IMP CAE L SEP SEV PERT AVG COS
IMP CAE L SEP SEV PERT AVG COS I
IMP CAE L SEP SEV PERT AVG COS II
IMP CAE L SEPT SEVER AVG
IMP CAE L SEPT SEV PERT AVG
IMP CAE L SEV PERT AVG N C
IMP CAES L SEP SEVERVS PERT AVG
IMP CAES L SEPT SEV PERT AVG
IMP CA L SE SEVER AVG COS II
IMP C E L SEP SEV PERT AVG CO
IMP C L SEPTI SEVERVS P P AVG
IMP C L SEP SEVERVS AVG
IMP C L SEP SEVERVS P AV
IMP C L SEP TI SEVERVS P P AVG
IM PEPT SEV PER ET AVG COS III
IMP L CAES SEPT SEV PERT AVG TR P VI
L SEP SEVERVS PER AVG P M IMP X
L SEP SEVERVS PER AVG P M IMP XI
L SEP SEVERVS PER AVG P M IMP XI PAR D N
L SEP SEVERVS PER AVG P V IMP XI PAR P M
L SEP SEVERVS PER AVG P M IMP XI PART MAX
L SEP SEVERVS PER AVG PIV P M IMP XI PART MAX
L SEPT SEV AVG IMP XI PART MAX
L SEPT SEV AVG IMP X PART MAX
L SEPT SEVER T AVG IMP VIII
L SEPT SEVERVS PIVS AVG
L SEPT SEVERVS PIVS AVG BRIT
L SEPT SEVERVS AVG PART MAX P M TR P VIIII
L SEPT SEVERVS PIVS AVG IMP XI PART MAX
L SEPT SEV PER ET AVG IMP I
L SEPT SEV PER ET AVG IMP II
L SEPT SEV PERT AV COS II
L SEPT SEV PERT AVG
L SEPT SEV PERT AVG IMP
L SEPT SEV PERT AVG IMP I
L SEPT SEV PERT AVG IMP II
L SEPT SEV PERT AVG IMP III
L SEPT SEV PERT AVG IMP IIII
L SEPT SEV PERT AVG IMP IV
L SEPT SEV PERT AVG IMP V
L SEPT SEV PERT AVG IMP VI
L SEPT SEV PERT AVG IMP VII
L SEPT SEV PERT AVG IMP VIII
L SEPT SEV PERT AVG IMP VIIII
L SEPT SEV PERT AVG IMP IX
L SEPT SEV PERT AVG MPX
L SEPT SEV PERT E AVG IMP II
L SEPT SV PERT AVG IMP VIII
SEP SEVERVS PERT AVG IMP XI PAR P MAX
SEVER P AVG P M TR P X COS III
SEVERVS AVG PART MAX
SEVERVS AVG PART MAX P M TR P VIIII
SEVERVS PIVS AVG
SEVERVS PIVS AVG BRIT
SEVERVS PIVS AVG P M TR P VIII
SEVERVS PIVS AVG P M TR P VIIII
SEVERVS PIVS AVG P M TR P X
S L PERT E NAICI AVG COS